La Tarda Negra a la 44 Setmana del Llibre en Català!
“Molt per veure i molt per llegir” és el lema de la 44 Setmana del Llibre en Català. Els lletraferits estem d’enhorabona, gaudim de les variades activitats per a totes les edats que ens ofereix La Setmana, ens retrobem amb amics, anem a un munt de xerrades i presentacions, i triem llibres per les nostres pròximes lectures. I nosaltres, com a representants de Mucho Más Que Un Libro, Web especialitzada en novel·la negra, policíaca i thriller, no podíem deixar d’assistir a la Tarda Negra, el dimarts 22 de setembre, ubicada a l’Escenari 2.
La Tarda Negra arrancà amb la presentació de tres novel·les molt addictives. Participaren en aquesta primera ronda de novetats: Carles Ribera (L’home de la trompeta), Xus González (Nostra Senyora de l’Abisme) i Oriol Canals (El cinquè cor) amb Mònica Socias com a presentadora. Què ens van explicar de les seves novel·les? L’home de la trompeta, primera incursió en la ficció de Carles Ribera, està ambientada als anys vuitanta a Exilia, una illa mediterrània, on el protagonista escriu un thriller que situa al New York de la dècada dels quaranta del segle passat. A Nostra Senyora de l’Abisme, Xus González porta al lector a una idíl·lica vall al cor del Pirineu català, on hi ha hagut varies inexplicables desaparicions. “Volia mostrar que dins un espai paradisíac, entre muntanyes, en plena natura, també passen coses”, explicà. Finalment, “El cinquè cor”, d’Oriol Canals, destapa una trama de corrupció dins del sistema mèdic a través d’un famós cardiòleg, que rep un regal macabre en el seu cinquanta aniversari: una capsa amb tres cors humans. Malgrat les trames ben diferents, els tres autors van coincidir en que “tot el que passa en la ficció es basa en la realitat. Aquesta va descontrolada, però no és el cas de la ficció.” Tot acabarà quadrant… i sorprenent el lector. No us les perdeu!
Continuem amb la segona taula dedicada a la novel·la negra en català, amb Maria Sardans (Viacrucis) i Jordi Solé (Ikunde, Premi Ferran Canyameres 2026) presentats per Irene Solanich. Les dues novel·les, editades per Llibres del Delicte, porten al lector a escenaris llunyans. Viacrucis continua la sèrie de Valentina Palau, la investigadora multimillonaria que a L’àngel negre, primera novel·la de la saga “es converteix en mossa d’esquadra per qüestions de la vida”, explicà Maria Sardans. A Viacrucis (quarta novel·la de la sèrie, després de Lluna vella i Sang blava) la Valentina Palau investigarà un segrest i la desaparició d’una joia que podria ser la Mà Mística, una relíquia cobdiciada per jueus, musulmans, integristes i el mateix Vaticà. La recerca portarà a la protagonista de Como a Basilea, Tel-Aviv i el desert. I ja veurem si se’n sortirà! Per la seva banda, Ikunde, de Jordi Solé, ens farà viatjar fins a la Guinea Equatorial de la dècada dels quaranta del segle XX. La història arranca a la Barcelona grisa de la postguerra. L’inspector Martín Marín, un turmentat policia nacional, és enviat a l’antiga colònia espanyola per investigar l’assassinat de la filla del coronel Quiroga, un alt càrrec, molt temut, d’aquest territori africà.
La Taula Negra III restà dedicada als últims títols de la col·lecció Crims.cat. Anna Maria Villalonga, escriptora i comissaria del Festival de la novel·la negra catalana Tiana Negra, moderà la xerrada amb Lluís Riera (Fúria, V Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell) i Lluís Llort (Short), autor de Demolició, Premi L’H Confidencial 2024 (primera novel·la escrita en català que guanyà el Premi L’H Confidencial, instaurat en 2007). A Lluís Riera, guanyador de l’XI Premi Memorial Agustí Vehí amb la seva primera novel·la, L’Escorxador, li agrada retratar a les seves novel·les “personatges desgraciats i com la seva vida se’n va a la merda. De fet, escric sobre el que he viscut. Vaig créixer en un poble molt racista i en una societat supertancada”, explicà. Per la seva banda, Llort començà a escriure novel·la negra “sense saber que escrivia novel·la negra”. A la seva primera novel·la, Si quan et donen per mort un dia tornes (2012) han seguit unes quantes més, entre les quals destaquem Herències col·laterals (2014), Sota l’asfalt (2015) Un assassí (2024) i Demolició (2024). Short és el seu primer recull de relats, alguns apareguts al llarg dels anys, en títols col·lectius, altres són inèdits. “Per escriure Shorts he anat tirant d’idees. No donaven per escriure una novel·la, però un relat, sí. I alguns són molt curts”. “El tractament de la violència apareix als dos llibres i és molt explícita a les novel·les de Lluís Riera”, apuntà Anna Maria Villalonga. Llort també ens parla de situacions difícils i individus fastiguejats de la vida, però, més que la denúncia social “reivindico la part lúdica de la literatura”.
Arribem ja a l’últim acte de la Tarda Negra d’enguany, de la mà de la periodista d’investigació Fàtima Llambrich, amb Sònia Guillen (La Constel·ladora) i Lluís Altés (Un armari on amagar-se). Ambdues novel·les giren al voltant de les relacions, de vegades complicades, entre pares i fills. “Els traumes heretats passen de generació en generació. Voldries evitar-ho als teus fills, però els hi passes les teves pors de manera inconscient”, assumí Sònia Guillen. A “La constel·ladora”, una mare que fa cinc anys que no parla amb la seva filla, intenta buscar un retrobament a través de les constel·lacions familiars. Lluís Altés, actor i escriptor, confessà que “em neguiteja molt la responsabilitat que tenim els pares. Tots estem a un pas de ser víctimes o de convertir-nos en botxins”. Un armari on amagar-se ens presenta a la Susanna Canals, que rep l’ordre d’investigar la mort d’un reconegut home de negocis, una investigació que la portarà a replantejar-se el significat de la seva pròpia vida.
Fins aquí la nostra crònica de La Tarda Negra 2026, però La Setmana continua amb les seves presentacions de llibres, itineraris, concerts i recitals, signatures, activitats familiars i entrega de premis fins al diumenge 27 de setembre. Encara queda “molt per veure i molt per llegir”. No us ho perdeu!